El Poder dels Llibres


Així com els camins del Senyor són inescrutables, els poders dels Llibres són inabastables.

Aquest cap de setmana m’ha caigut del cel un extraordinari llibre que juntament amb un parell d’aquelles coses que et passen a la vida que es diuen sincronia, et fan reflexionar certs aspectes de la vida que m’agradaria compartir amb vosaltres.

El llibre es titula “La casa dels vint mil llibres” i llegint la contraportada el que em suggereix és llibreria, bibliofília, família jueva, humanisme, història… i aquestes dades sumades a que és literatura no ficció, fan que me l’emporti cap a casa per devorar-lo i fer-me feliç i així poder-vos-en fer cinc cèntims.

captura-de-pantalla-2016-12-06-a-les-18-18-15

L’escriptor és Sasha Abramsky i ens narra amb una memòria impecable i fresca, com recorda la casa i la vida del seu avi, en Chimen Abramsky, personatge que posseeix entre quinze mil i vint mil exemplars de llibres a la seva pròpia casa, entre documents, revistes, edicions limitades, exemplars únics i que a més a més regenta una llibreria, la “Shapiro, Valentine & Co” a Londres.

L’autor ens fa navegar en el món de Chimen Abramsky explicant com tracta el seu gran tresor, com va fent gran de mica en mica la biblioteca, com està repartida per les habitacions de la casa, quina manera té de fer-la créixer, les tertúlies que formava a casa seva amb pensadors i crítics de l’època, amb quins personatges es relacionava, les cartes escrites per demanar llibres des de l’altra punta del món o de converses amb gent important, les afiliacions a partits, els seus pensaments polítics, abastament de Karl Marx, després de liberalisme, de història a tort i dret o de com podia ser ateu en una família jueva de tres generacions de rabins.

captura-de-pantalla-2016-12-06-a-les-22-19-14

Des de les primeres pàgines ja quedo impregnada amb el seu art literari, relatant com anomena a les lleixes immenses, plenes de llibres: “parets de paraules” o quan afirma que Chimen, igual que ens passa a molts de nosaltres, “es va tornar addicte a la lletra impresa, a la textura dels llibres, al tacte dels vells manuscrits... i que aquests mateixos “li conferien unes muralles que li proporcionaven una protecció contra la bogeria del món” o que “fins i tot eren mapes de carreteres per recórrer el caos” i això em fa pensar en un vídeo viral que fa temps que va per les xarxes però que jo no he vist fins ara (ja veus quines coses), on Will Smith fa un petit discurs sobre el qual segons ell, són les claus de la vida: “Córrer i llegir”. En el discurs advoca que l’hàbit de “córrer” et fa adonar d’aquells moments en que et trobes extenuat i el teu cos et demana parar però tu has de continuar donant més de tu, malgrat sentis una veueta que et demana el contrari. Això fa que en el dia a dia puguis aplicar el mateix esforç de superació quan tinguis moments on no trobis més camí, o no puguis continuar, sigui pel que sigui, i et puguis aixecar de nou i continuar vivint.

La segona clau de la vida per l’actor és “llegir”. Com ben bé diu, al llarg dels anys no hi hagut ningú a qui no li hagi passat res de nou i per tant, als llibres hi trobarem les solucions a totes aquelles situacions difícils que altres han viscut abans i que ja han après i volen transmetre. I la veritat és que tot lliga, perquè si estem atents i ho sabem sentir, en els llibres hi trobarem històries reals o no tant reals, inspirades en vides pròpies o alienes, o revelacions brillants, conflictes viscuts o fins i tot necessitats de compartir que donen sentit a una vida o a cent mil semblants. O punts de vista oposats que ens poden ajudar a comparar anècdotes amb el que ens passa, a reflexionar-hi o a fer-nos relativitzar els problemes. Per tant un llibre ens pot ajudar més del que creiem, estan plens de veritats.

El llibre de Sasha Abramsky del qual us parlo avui diu així: “Els llibres són el material de renéixer, la manera de treure el passat a la vida” i això és el que els fa especials. Els llibres han tingut un poder incommensurable en la història de la Humanitat i m’ho ha fet recordar també una pel·lícula que he vist fa poc d’en Nicolas Cage titulada “En temps de bruixes”. Dos cavallers de les croades, un comerciant i un sacerdot transporten a una jove que serà jutjada per bruixa i tot i que la pel·lícula en sí, et pot agradar més o menys, el desenllaç demostra la importància vital del llibre com a transmissor de coneixement únic i necessari. La pel·lícula ho reforça més encara pel fet de trobar-nos a l’alta Edat Mitjana, quan el llibre era un objecte únic, ja que en aquells temps els copistes els escrivien a mà i era difícil tenir-ne dues còpies. També gaudireu de les escenes de sales on els escrivans desenvolupaven la seva feina amb pluma i tinter o d’unes biblioteques plenes de llibres vells i rotllos antics o enquadernacions fetes amb pedres precioses incrustades, que en aquella època es caracteritzaven per ser enquadernades amb orfebreria i que fan vibrar l’esperit de qualsevol amant dels llibres.

captura-de-pantalla-2016-12-06-a-les-22-38-22

La novel·la “En el nom de la rosa” d’Umberto Eco també transmet el mateix missatge sobre el valor incalculable que tenen els llibres tant pel seu coneixement essencial com pel propi valor de l’objecte com a peça única sobretot abans de la invenció de la impremta. I és per això que al llarg de la història hi ha hagut gent que ha volgut destruir els llibres perquè el coneixement no es difongués i aprofitar-se així de la ignorància de la societat.

Així és que ja ho sabeu, els llibres són poderosos, i si cultiveu el vici de llegir, us fareu més forts. Sempre trobareu respostes o millor encara, fins i tot us fareu preguntes. Perquè en elfons, tothom busca “el perquè de tot plegat”. Buscareu obtenir algun poder nou?

captura-de-pantalla-2016-12-06-a-les-22-46-03

La Fira del Llibre Prohibit


El 16 de juliol, aquest dissabte que ve, se celebra la 3a edició de la Fira del Llibre Prohibit  a Llagostera. L’any passat vam tenir la gran sort que se celebrés a Barcelona i ja us dic jo que va ser una grata sorpresa. Es van alçar davant del BornCC un bon grapat de carpes on s’aixoplugaven piles i piles de llibres especials. I dic especials perquè trobar una fira on s’agrupin tots els llibres que en un moment o altre de la història, fins i tot en l’actualitat, han sigut prohibits, perseguits, censurats o fins i tot cremats ens produeix, com a poc, un somriure còmplice de curiositat.

IMG_20150607_144452

A la primera parada que ens acostem trobem bastants llibres de jueus, no només escrits per jueus sinó també de temes que identifiquen als jueus. Simplement pel fet de ser autor jueu ja és una prova suficient per ser un llibre perseguit o censurat, i no només al llarg de la història des de l’expulsió dels jueus d’Espanya al 1492 o la Segona Guerra Mundial  al 1945 sinó que avui en dia fins i tot trobem l’antisemitisme en molts vessants de la nostra societat, sovint des de la intolerància o des de la ignorància.

DSC_1139

A Alemanya van ser tots els autors jueus els que van ser prohibits, desde “El Diari d’Anna Frank”, que més d’un ha posat en dubte la seva autenticitat, fins a qualsevol llibre de l’incommensurable escriptor Stefan Sweig, autor de decenes i decenes de bons llibres.

Trobem a part dels llibres que expliquen fets o successos polítics com “Incerta Glòria” o “Rebel·lió a la granja”, molts llibres de literatura de ficció com per exemple “La caputxeta vermella”, assenyalada per una conspiració sobre el simbolisme de la figura de la noia, del llop o la denotació del color vermell, relacionat amb el període menstrual. O versions de la mateixa caputxeta on porta al cistell una ampolla de vi per a l’àvia, prohibides a Califòrnia.

Fins i tot llibres com “Buscant a Wally” estan censurats per tenir dibuixos amb algunes ‘escenes brutes’, com un microscòpic topless d’una noia, o còmics com “Tintin al Congo” acusat de racisme.

Censurada també l’obra de Juan Marsé, autor espanyol de “Si et diuen que vaig caure” publicat a Mèxic, on narra la Barcelona de postguerra plena de penombra explicada a través de joves que comencen les seves fantasies, desitjos per complir i aventures sexuals. O Federico Garcia Lorca censurat pel franquisme per la seva orientació sexual o per alguna de les seves obres com “Noces de sang”.

IMG_20150607_143813

Mes enllà de l’oceà Atlàntic, un tema punyent de la societat americana, els grans autors de la Generació Beat dels anys 50 a Amèrica. Els grans transgressors que van fer la seva revolució no només social sinó també literària, esplaiant-se en els plaers sobre les percepcions de la vida, la rebel·lia i la desimboltura d’un mateix, Jack Kerouac,  Allen Ginsberg o Charles Bukowski són censurats de ‘per se’ tallant-los les ales de la llibertat.

DSC_1144

Altres temes, potser els més recurrents de la humanitat són els de contingut sexual, explícit o no, com Simone de Beauvoir amb “El segon sexe” que fins i tot va crear un escàndol al Vaticà o el Marqués de Sade amb qui més d’un s’esquinça les vestidures en llegir a aquest gran mestre de l’art de la seducció i l’amor tot i els seus vicis i maneres, com a “Les 120 jornades de Sodoma”.

IMG_20150607_143839

Més política transfronterera, ara sobre literatura asiàtica. El comunisme de Mao és exposat a la història de “Cignes Salvatges” on l’autora Jung Chang explica a través de tres generacions de dones xineses la crueltat i la duresa en què va ser instaurada la nova revolució cultural i social del moment a força de minvar la vida dels mateixos. Ara aquest llibre és estudiat en classes d’història.

L’escriptor Thomas Mann troba la censura en totes les seves obres a Alemanya, tot i que el nostre escriptor té el do de jugar amb les paraules i els dobles sentits per deixar anar frivolitats i crear desconfiança sobre creences filosòfiques o fer crítiques a règims. No s’escapa de la censura tot i tenir un Premi Nobel de Literatura l’any 1929.

DSC_1146

Anem més lluny, fins al Japó, allà Murakami escriu “Tokio Blues” i a Amèrica és prohibit pels passatges d’escenes de sexe. No només això sinó que també és perseguit de molt a prop per escriure “Underground” on relata els atacs terroristes i l’accident de metro a Tokio l’any 1995. S’arriben a publicar les seves entrevistes als afectats i als testimonis però no es fa de la mateixa manera amb l’estudi del cas, al qual li va dedicar un any sencer.

DSC_1151

Mohammed Chukri, marroquí, escriu entre relats i contes una trilogia autobiogràfica que va crear un gran escàndol als països àrabs. Veu l’èxit i el reconeixement internacional quan és traduït a l’anglès, al seu país va tardar gairebé deu anys a veure la llum gràcies al govern repressor. Autor marroquí també perseguit, en Abdelá Taia.

DSC_1145

El llibre “Els versos satànics” de Salman Rushdie és una obra prohibida a molts països musulmants per la seva pressumpta crítica contra l’Islam i fins i tot el seu autor ha hagut de refugiar-se per amenaces contra la seva vida.

A Rússia els autors condemnats a l’oblit són els que parlen obertament de l’homosexualitat com l’antologia “L’armari d’acer”, un recull de diversos contes  d’autors russos compromesos amb el col·lectiu homosexual. En aquest moment prohibit, repetim de nou, sobre literatura de ficció.

DSC_1147

Però no cal trobar temes que creen tanta controvèrsia, ja que Roald Dhal, autor de llibres de literatura juvenil com “James i el préssec gegant” és prohibit ja que apareix la paraula ‘cul’ o es creu que fomenta la desobediència als adults. I la seva gran obra, “Charlie i la fàbrica de xocolata”, va estar molt de temps prohibit perque apareixien personatges de raça negra, els ‘oompa loompes’.

IMG_20150607_144521

Els llibres de “Les aventures de Tom Sawyer” també són censurats per racisme per utilitzar la paraula ‘nigger’ i també altres paraules grolleres.

Com no, també trobem censura en llibres on la seva autora és senzillament una dona o en la demolidora obra de filosofia iconoclasta de Nietszche, com per exemple “L’Anticrist”, també en “Un món feliç” d’Aldous Huxley, alguna traducció de “La Bíblia”, en “El senyor de les mosques” de William Golding, en l’obra de Lewis Carroll, James JoyceCharles DickensVladímir Nabókov, Charles Baudelaire, J.R.R.Tolkien, Dan Brown o J.K.Rowling, per citar-ne alguns més.

Si voleu saber quins són els llibres prohibits per la Inquisición Española amb un índex alfabètic a tot detall busqueu al llibre de l’ Index Librorum Prohibitorum i us esglaiareu del pensament repressor retorçat.

0009-00008

I com a repunt final també és prohibit en molts països l’autobiografia “Mein Kampf” d’Adolf Hitler, escrita desde la presó on a part d’explicar la seva vida també exposa els seus pensaments sobre el nacional socialisme i aquest és el perquè està censurat o editat amb apunts afegits i comentats a Alemanya.

"Mein Kampf" Critical Edition Book Presentation

I és que la pregunta seria: val la pena prohibir o el lliure albir és el que ens fa més intel·ligents?

De ben segur crec que l’educació comporta aprendre i tenir a l’abast tot el que existeix i fer-ne un bon ús i es constata amb el temps que les prohibicions no fan més que buits en l’espai-temps temporalment de manera que sempre acaben veient la llum, per sort.

Ara que venen les vacances i tindreu més temps per llegir… Heu trobat algun llibre prohibit per treure a passejar aquest estiu?

lectura-veraniega

Inspira’t regals per Nadal


Els Nadals ja estan aquí,  ens ho diuen els llums de la ciutat que recorden que les festes i les celebracions s’acosten. És llavors quan tothom busca un regal per compartir amb l’amic invisible, amb el company de feina, amb el conegut, l’amic, el veí o el familiar.

I des d’aquí us volem oferir la varietat de sorpreses que podeu trobar a la nostra botiga per fer feliços als altres o a vosaltres mateixos. Tot està fet amb les nostres mans, al nostre taller, amb molta cura i molt d’amor. Cada peça creada pertany a una col·lecció que dissenyem amb molta passió, des de donar-li un ús, fins a la tècnica a utilitzar, a buscar un format adient o a trobar el material que més s’adeqüi. La font d’inspiració prové d’un pensament que navega amb nosaltres des de temps enllà, d’una imatge que queda gravada a la nostra retina o d’una part intuïtiva que neix de dins nostre. És la part més creativa de la nostra feina i la gaudim moltíssim.

Us presentem les nostres peces favorites o que més èxit han tingut:

El diari de farcell català, indiscutiblement el més demanat en diferents tamanys, petit i mitjà.

#Camu

Els diaris de col·lecció de rajoles en mitjà i en petit, deliciós modernisme. La col·lecció clàssica o la de paper japonès.

#Camu#Camu

#Camu

Els diaris de viatges per escriure o dibuixar, si viatges no te’n pot faltar per prendre notes, pensaments o descriure imatges.

#Camu

#Camu

Llibretes senzilles amb papers divertits per fer regals als amics invisibles.

#Camu

Els àlbums amb teles vistoses o els petits àlbums de butxaca per reunir els vostres records i vivències.

#Camu#Camu

O àlbums de butxaca en format acordió.

#Camu#Camu

Els quaderns de dibuix amb el vistós cosit copte la qual tècnica permet obrir perfectament el llibre i el seu cosit està a la ultima moda imitant la cadeneta del ganxet.

#Camu

Els mini llibres de diferents formats que tant apassionen per la seva menudesa. Hi ha miniatures delicioses.

Captura de pantalla 2015-12-02 a les 18.48.31

#Camu

La nostra especialitat de porcions de pastissos d’aniversari. Un altre èxit que fascina a tothom.

IMG_2712-4

IMG_2730-5

Els nostres planters que enamoren qui valora l’art de la decoració per a la casa.

#Camu

Les noves incursions en el “booksculpture”

IMG_3198-10

Les nostres ‘llibres-nous’ dins les caixetes de metacrilat.

IMG_2744-6

Les agendes pel 2016 acabades de fer, en format butxaca o petit i mitjà.

#Camu

#Camu

I l’última novetat! Les carpetes en vistosos papers o teles llises per guardar dibuixos o papers importants.

#Camu

També compten om a regalets les nostres petites singularitats de washi Tape, tampons en català, marcapàgines especials en forma de gespa o flors de paper que no es marceixen

#Camu

 

#Camu#Camu
IMG_2748-7

I és que de vegades ens fa nosa buscar un regal, però a nosaltres cada cop ens satisfà més buscar detalls i sorprendre a aquells qui estimem. I a vosaltres?

‘Segon Origen’ i els llibres


Aquest cap de setmana hem anat a veure la pel·lícula “Segon Origen” de Carles Porta. I us preguntareu per què n’hem de parlar en un bloc de llibres, oi? Doncs ben senzill, els llibres són imprescindibles en aquesta història.

los-ultimos-hombres-vivos-segon-origen_media_1-1444340886718

La trama suposo que ja la coneixeu (no patiu que no farem cap espòiler), està basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo “Mecanoscrit del Segon Origen”. Bigas Luna va començar el seu engendrament al cinema amb Carles Porta però malauradament ens va deixar abans d’hora. Carles Porta agafa les regnes de la història i en fa una adaptació excel·lent, pel nostre gust, traslladat als nostres dies.

Mecanoscrit del Segon Origen

Els llibres hi juguen un paper vital en el desenvolupament de la història. No hi ha electricitat, per tant no hi ha noves tecnologies: ni mòbils, ni ordinadors, ni tabletes, ni radio, ni televisió, ni Google! I els llibres permeten als dos joves, l’Alba i en Dídac, trobar respostes on l’únic que tindrien és preguntes a resoldre a base d’experiència. Per tant, el llegat dels llibres com a objecte pren el seu profund sentit quan es tracta de transmissió de coneixements. A l’antiguitat aquesta transmissió esdevé de la tradició oral i com a conseqüència apareix la necessitat de l’escriptura, primer manifestada en les tauletes sumèries, després en el pergamí, més tard en els rotlles i després en els còdexs o llibres. És llavors quan el que es transmet roman de manera ineludible com a testimoni del què ja ha sigut après i pretès divulgar, des de les rondalles fins a la medicina.

Veure la Biblioteca de Catalunya devastada ens ha fet un nus a la gola, però veure com els nois s’hi passegen entre els passadissos destrossats i s’hi passen estones buscant informació que nodreixi el seu desconeixement i el seu esperit en diverses ocasions ens ha fet sentir una alegria immensa. Per tant felicitem al director.

D’altra banda també hi juga un paper molt important el diari del pare de l’Alba, ella s’hi refereix tant pels records com pels coneixements, des dels estudis mediambientals, als de la pagesia, fins a dibuixos plens de sentiments que fan que l’Alba els conservi durant tota la història com un manual de supervivència.

A banda de la pel·lícula neix també uns mesos abans, l’edició del llibre “L’hort del segon origen” de Jordi Puig i Roca. Un llibre editat amb la saviesa de la cultura de pagès, per part de l’Editorial Barcino i la col·laboració extraordinària de la Fundació Carulla. És un recull de com, quan i què plantar en un hort, el control de les seves plagues amb els seus punts febles i els seus secrets. La cultura de la cria d’animals i la catalogació de llavors rara avis fins les ultimes novetats, aplicant el coneixement de l’ecologia i estudiant el canvi climàtic. Un autèntic compendi de pagesia per a la nostra terra en els nostres temps.

Llibre de l'hort del segon origen

En aquest enllaç trobareu unes crítiques de la pel·lícula pel meu gust decebedores, potser es que esperaven veure l”apocalipsi final’ de les històries americanes i els crítics han fet judicis cinematogràfics sense tenir en compte l’essència de la novel·la pel nostre gust. Ah! i la direcció de fotografia s’emporta els nostres aplaudiments.

La pel·lícula, la novel·la i el manual d’horticultura ens fan reflexionar sobre la importància de ser respectuosos amb el medi ambient, sobre el consum responsable i sobre la necessitat de guardar i transmetre el coneixement dels nostres avantpassats per mirar a un nou futur més segur i més poderós, fent-ho per exemple a través dels llibres.

Us la perdreu ni que sigui per saber de què parlem?

Col·laborant amb Retail Design.


Ens agrada que ens arribin feines diferents, noves i creatives i tot d’una va arribar a nosaltres Rut Martín (arquitecta, professora de l’escola Elisava i amb un currículum fascinant) Acompanyava i assessorava alguns estudiants de l’escola Elisava per crear un … Continua llegint

La Barba dels Llibres


Un llibre pot tenir barba? Doncs sí, hi ha llibres que tenen barbes i no és que els hi creixi el pèl sinó que la barba és la vora desigual dels fulls d’un llibre o d’un conjunt de plecs de … Continua llegint

Daurant el títol als llibres


Després del procés d’enquadernació ve la segona part que és posar el títol i l’autor al llom d’un llibre o l’any o el nombre de tom o les inicials del propietari o el que es vulgui marcar. Per això utilitzarem … Continua llegint